dimecres, 25 de maig de 2016

Canvis constants

No sé si la frase: “l’ésser humà és un animal de costums”, es continua utilitzant tant com alguns suports o mitjans que fins ara ens semblaven d’última tecnologia i que es van quedant desfasats amb una rapidesa llampant.

Per què fai aquesta reflexió? perquè crec que actualment el més positiu no és acostumar-se alguna cosa, sobretot si parlem de tecnologia. És el moment d’estar alerta, tenir una gran capacitat d’adaptació i acceptar el canvi amb grans dosis d’entusiasme per obrir-se a un nou aprenentatge.

Superada aquesta barrera de por davant el desconegut, passem a la segona fase, la qual ens col·loca davant el suport amb el que hem de treballar per tal d’arribar a la comunicació o a l’acte d’expressar-se. És aquest suport amb el que l’ésser humà, en general, pot tenir més dificultats, ja que és una eina, primer, relativament nova en la història de l’home i, segon, constantment s’està desenvolupant.

Per ments poc habituades a aquests “aparells”, quan es comencen a acostumar, ja ha sortit alguna cosa més avançada amb la qual t’has de posar un altre cop al dia.

Dic que aquest últim pas és la barrera més difícil perquè un cop es supera i ens endinsem en el món de l’hipertext, ens trobem amb una riquesa de varietat i contingut amb la que la ment humana de seguida connecta perquè veu reflectit el seu univers. Llavors, en aquesta fase és relativament fàcil investigar i aprendre. Si, a més, no se’ns demana un esforç de memorització, categorització i estatisme, el nostre pensament navega lliure per la xarxa assimilant informació  rere informació.

Cap comentari:

Publica un comentari