No sé si la frase: “l’ésser humà és un animal
de costums”, es continua utilitzant tant com alguns suports o mitjans que fins
ara ens semblaven d’última tecnologia i que es van quedant desfasats amb una
rapidesa llampant.
Per què fai aquesta reflexió? perquè crec que
actualment el més positiu no és acostumar-se alguna cosa, sobretot si parlem de
tecnologia. És el moment d’estar alerta, tenir una gran capacitat d’adaptació i
acceptar el canvi amb grans dosis d’entusiasme per obrir-se a un nou
aprenentatge.
Superada aquesta barrera de por davant el
desconegut, passem a la segona fase, la qual ens col·loca davant el suport amb
el que hem de treballar per tal d’arribar a la comunicació o a l’acte
d’expressar-se. És aquest suport amb el que l’ésser humà, en general, pot tenir
més dificultats, ja que és una eina, primer, relativament nova en la història
de l’home i, segon, constantment s’està desenvolupant.
Per ments poc habituades a aquests
“aparells”, quan es comencen a acostumar, ja ha sortit alguna cosa més avançada
amb la qual t’has de posar un altre cop al dia.
Dic que aquest últim pas és la barrera més
difícil perquè un cop es supera i ens endinsem en el món de l’hipertext, ens
trobem amb una riquesa de varietat i contingut amb la que la ment humana de
seguida connecta perquè veu reflectit el seu univers. Llavors, en aquesta fase
és relativament fàcil investigar i aprendre. Si, a més, no se’ns demana un
esforç de memorització, categorització i estatisme, el nostre pensament navega
lliure per la xarxa assimilant informació
rere informació.
